El principal que podem fer mares i pares, es fer-nos conscients de que ningú mes que nosaltres te la responsabilitat i el millor paper, per participar del proces d'aprenentatge dels nostres fills. I aquest fet hem de fer que es reflexi també en la posició que ocupem dins la comunitat educativa, tant en els centres, com en els ens que gestionen i governen l'àmbit d'educació. Son els nostres fills i filles i em de fer tot el possible a tots nivells de participació i implicació per tal de millorar els nivells educatius, i aconseguir tant aviat com sigui possible l'exit educatiu.

Després de les pitjors retallades econòmiques i de la perduda de mestres i professors que la no substitució ha provocat, després del encert o no (no seré jo qui generalitzi coneixent les grans diferencies i particularitats de la realitat del nostre país) de procurar-nos l’estructura actual de centres i equipaments; Hem de ser conscients que les raons que ens han dut a la situació actual, ja no tenim un corrent incontrolat de noves incorporacions d'alumnes al nostre sistema educatiu.

Aquest fet, tot i que porta associades una serie de conseqüències que no son ni de bon tros positives, si que tal i com es facil entendre ens deixen en una situació ideal, per tal de prendre el compromis de rebaixar les ratiós d'alumnes a les aules mantenint el ja presupost i plantilles retallades fins a uns nivells que no permeten presumir de impulsar politiques de educació enfocades a la millora dels resultats educatius dels nostres fills i filles.

Es per això que en la meva opinio, les mares i pares com part de la comunitat educativa hem de reclamar: per una banda que s'aturin les retallades al sistema educatiu, tant de recursos economics com de personal, i que el departament es comprometi al no tancament de linies per tal de mantenir una estructura de centres educatius que permeti que amb la menor incormporació d'alumnes al sistema puguem assegurar una rebaixa de ratió, per tal de aconseguir una millor atenció a la totalitat dels alumnes i procurar per la millora de resultats que prou falta ens fa. I aquesta no es una formula màgica, ja que tant els politics actuals com els que ara son a la oposició han repetit molts cops que els models que millor asseguren la millora de resultats, son aquells en els que la atenció a cada alumna es mes estreta, personal i/o particularitzada; que millor dons que aprofitar ara i aquí el moment i les circumstancies per rebaixar la ratio i blindar en personal, recursos i centres la estructura del sistema educatiu public?