Avui tocaria reflexionar sobre l'última actualització, passar de la versió 4.9 a la 5.0, però el cert és que em sembla que això no és una actualització més després de les 49 anteriors.
Aquesta, la plena implementació d'una sèrie nova la 5.0 de fet suposa que a partir d’ara estreno la que hauria de ser la segona meitat, la darrera meitat, la meitat d'aprofitar plenament tot el que fa tants anys que estic aprenent i preparant.
És un dia especial, concretament el número 18.262 dels especials. Suposo que pot sonar tòpic i utòpic dir que qualsevol dels dies que m’han dut fins aquí han estat especials; però si tinc en compte que tots i cadascun d’ells m’ha portat on sóc i m’han fet com sóc, tots ells: els bons, els dolents i els que ja no recordo, tan sols tenen en comú que han estat especials. Especials i especialment meus, els meus dies, tots; I costa molt triar entre ells, perquè en qualsevol d’ells hi ha un tros del què jo soc avui, i la relació o convivència amb algú de vosaltres.
De tot el fet i desfet, el que tinc més clar avui és que vull agrair la vida per tot el que m'ha donat.
En primer lloc, a les tres dones de casa, l’Ester, la Lluna i l’Etna. A l’Ester que m’acompanya millor que ningú, amb la seva energia i nivell d’activitat incomparable. Qui continua suportant-me i fent de suport, i intenta corregir molt del que encara a la versió 5.0 ni faig bé, ni m’agrada com ho faig o deixo de fer.
A la Lluna i l’Etna per ser les dues millors filles de l'univers conegut, perquè han estat des del primer dia en què les vaig veure, la llum i la meva millor motivació diària. L’una tan mesurada, reflexiva, decidida en el fons, i que prenent-la de mirall m’ensenya que hi ha millors maneres de fer, pensar i actuar; I l’altra impulsiva, transparent, franca i valenta, amb tant o més caràcter que jo, i amb qui no dubto ni un moment que encara no ens ha ensenyat tot el que és capaç i s’ha proposat arribar a ser.
A la meva família, al pare, jo continuo intentant fer les coses com penso que tu voldries que les fes papa, però papa!, costa bastant viure sense tu, de fet costa més del que ja costava viure amb tu al meu costat 24 hores al dia.
A la meva mare, la mare! Ja sé que ningú es creurà que precisament la meva és la millor, però sabeu què? Tant em fa… ho és. I no hi entraré més enllà, qui si no hagués fet tot el que ella ha fet per mi?, per la seva fortalesa i l’amor incondicional que ens ha professat a tots.
Al meu germà i germanes, als tres, perquè tot i que de sempre hem estat com pols oposats d’un mateix imant, són els qui més estimo, i res ho podrà canviar.
A la Teta i el Tet, poca gent al planeta ha pogut tenir la sort de tenir tiets com pares, padrina i una segona mare en una.
Al Padrí Juan i la tieta Juanita, i els meus cosins, als qui la distancia i tot i que ens veiem poc sovint tenen i tindran un lloc en els meus records, especialment els de més jove, han estat sempre un tros de família allà lluny, amb la que les vivències tenen un caràcter especial.
I als avis, tot i que un d'ells, no és més que un nom i les històries que n'he sentit, l'avi Lluís, als altres tres l'Antonio, la Rosa i la Juanita.
I a tots els meus amics, als qui encara m’acompanyen sovint, com als qui el temps i la vida ens ha separat, en el fons després de 18.262 dies és el més normal, a tots i totes (és cert que sempre he tingut millors amigues que amics) gràcies per ser-hi sempre.
I tot i que soc de pensar com deia en Pepe Rubianes , que això de la feina és la més gran mentida que ens han colat, que això de què dignifica és un argument per tenir-nos enganxats, en el fons he d’agrair a la feina, al meu treball, tant com a les meves aficions i dèries, manies i valors, permetre'm ara a la meitat del camí sentir que tinc una vida plena i satisfactòria.
Al cap de 50 anys, em sento agraït, agraeixo tenir salut i tenir al meu voltant les persones més importants de la meva vida. Espero continuar envoltat de tots i aconseguir transmetre tot l'amor i felicitat que he sentit i sentiré per tots vosaltres sempre.
Gràcies a la vida, gràcies, Ester, perquè per mi no hi ha cap altre sinònim més adient perquè tot el que m'ha donat i per tot el que espero que em continuï donant.
Us estimo a tots, us ho agraeixo tot a tots, i suposo que aquesta versió 5.0 no és estrany que comenci molt més empallegosa, ensucrada i pretensiosa que les 49 anteriors.