Aquest principi que ens va repetir la Sra Borrell, la directora de l’escola on vaig anar, la mestra amb les funcions de directora, i que a més a més de ser la més gran, per respecte i costum, no li deiem ni mestre ni senyoreta, era la Senyora, nom que li esqueia a com un gua, no tan sols per l’edat, sinó també per les formes, les maneres i per tot el que representaba en el centre, el principi d’ordre i correcció estic segur que m’ha servit, en tot tipus de contexts o en períodes amb més i menys complexitat, diria que fins i tot en algun moment caòtic o enmig del caos més absolut. Saber on cadascú pot trobar les seves coses, les eines, les idees, les notes i recordatoris, els conceptes i el marcs d'actuació i marcs d'influència, penso que ha estat clau i una bona assegurança contra el risc de quedar aturat, bloquejat, o ser inoperant davant un fet o moment amb més complexitat de l’habitual o de la que acostumem a gestionar, i fins i tot enmig del caos, davant la necessitat d’operar, de funcionar, de decidir qui? que? com? o quan?.

Tal i com escriu Eugenio Molini al seu blog https://molini.eu/es/a-place-for-each-item-and-each-item-in-its-place/ l’ordre acostuma a estar menystingut avui en dia, en aquests moments en què la inmediatessa, l’accebilitat a les dades i les coses es enorme, i per enorme també enormement complexe de trobar i destriar, un dels missatges que sentim constantment és que haurien de mantenir-nos flexibles per gestionar i ser efectius enmig d’aquesta realitat liquida, com l’anomena Zigmun Bauman,https://es.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Bauman , ser capaços de progresar en aquest entorn VUCA https://ca.wikipedia.org/wiki/Volatilitat,_incertesa,_complexitat_i_ambig%C3%BCitat que ens ha tocat viure i gestionar, adaptant-nos’hi tant ràpid, com canvia constantment.

Sí, ser flexible és important, probablement pot ser de les coses més importants, però ho hem de ser en forma i manera determinada o escollida, no serveix de res ser extremadament flexible o fluid si no es en un entorn amb l’ordre mínim per sentir-se operant.

Tenir l’ordre com una necessitat, tenir aquest kit de eines pròpies en ordre, o ordenar les coses prèviament, no ha de voler dir que ens resti flexibilitat i/o adaptabilitat, i mai hauria de suposar imposar una forma automatica o mecanica de treballar o desenvolupar-se.

Enmig de la complexitat o el caos, allò extremadament flexible o fluid tendeix a agafar la forma que l’ordre o desordre regnant en l’espai, entorn o marc d’actuació existent, i per tant por arribar a perdre's fins i tot la capacitat i aptituds pròpies d’un mateix. Ser rígid i intransigent en aquesta mateixa situació, a banda de ser un anacronisme social i cultural, segurament no tindria altre efectivitat que la que pot tenir una màquina piconadora o una premsa, pel contrari en el mateix entorn i situació tenir el mínim ordre que permet autogestionar la propia flexibilitat o adaptabilitat pot acabar portant-nos a aquell punt o lloc on la decisió, la determinació o el focus es prou clar com per gestionar eficaçment i amb uns mínims de seguretat i respecte cap a tothom i tot. Com diu Molini és des del fonament de que es pot ser i s’és creatiu, flexible, innovador, ... i al mateix temps ens permet mantenir la propia calma en el que la pròpia confusió, dubtes o desconeixement, ens permet operar o gestionar quelcom del que podem no tenir-ne ni idea.