Tornem a començar un nou curs escolar, i tornem a veure com tots els mitjans tornen a posar el focus informatiu en l’inici de curs, veiem com els polítics treuen pit i presumeixen de les tasques i canvis realitzats durant el període estiuenc, per millorar el sistema educatiu, ja sigui estructuralment o per mitjà de canvis de normes o polítiques que hi intervenen, tant des de l'àmbit municipal com supramunicipal.
Fan falta molt pocs coneixements tècnics, i per descomptat que els que calen no son d’un nivell tant elevat que impedeix fer-ne l’anàlisis correcte, del molt que la política aporta i afavoreix al sistema educatiu.
Amb tan sols uns pocs anys, qualsevol pare o mare que participi voluntàriament ja sigui com a membre d'una junta de qualsevol AMPA o simplement com acompanyant del procés d'aprenentatge del seu propi fill o filla, qualsevol, pot, mica a mica, adonar-se que el sistema educatiu es una de les prioritats dels nostres polítics, si més no cada 4 anys.
Tan sols cal fixar-se amb el molt curosos que son els nostres polítics amb procurar sempre aportar un granet d’arena més a la tasca dels seus antecessors, tot respectant l’opinió dels tècnics, estudiosos i científics del àmbit de la educació.
En tenim exemples en infinitat d’actuacions dels darrers anys, des de la implantació de el projecte 1x1, per tal de solucionar la manca de digitalització que les nostres aules (que no dels alumnes) pateixen, y com posteriorment s’ha procura’t transformar el programa en quelcom més útil, donada les experiències sofertes. O bé darrerament amb la presentació de la proposta per prohibir el mòbils, mentre des dels entorns més moderns i innovadors se’n promou l’ús, veiem com dels mòbils, tauletes i ordinadors a les aules centren el discurs de l'opinió pública, tot i que en general la societat encara no ha establert normes, ja hi ha polítics que han assumit la total implantació d’aquestes tecnologies, i bàsicament pensen en forçar-ne un aprenentatge correcte prèviament a la massiva implantació; o ho podem analitzar també en la exitosa implantació dels llibres digitals, i com van permetre que les editorials i les empreses propietàries de les llicències inundessin de fotocòpies dels llibres anteriorment utilitzats i encertadament posats a disposició dels mestres per poder fer-ho de pressa i apunt per complir amb algun calendari. I ho veiem també anualment amb la coordinació gairebé total en que polítics, tècnics i directors acorden de mutu acord quines línies i grups no necessitàrem els pares per a inscriure els nostres fills.
Ho observarem també on les polítiques de beques i ajuts arriben puntualment als destinataris, just a temps per a poder tancar els pressupostos de cada curs, ja siguin per a llibres, per menjadors o com ajudes socials per tal de procurar la equitat de tots els alumnes.
I molt probablement també haguem pogut observar com els centres educatius perceben ajudes i compten amb un servei de manteniment que els manté en perfecte estat d'ús, sobretot l’any que fa 4 des de les darreres eleccions municipals o autonòmiques.
És molt evident com el sistema polític, i els seus components tenen clara la importància de l’àrea d'educació per tal de fer una societat més culta, justa i millor.
És a dir, tranquils, fem-los confiança, i continuem deixant que aquest curs, els sistema educatiu sigui un servei més del que fem ús com a bons contribuents, i permetem que tant des de Madrid, o de Barcelona vingui qualsevol a millorar-lo, ja hem vist que en son capaços i molt acertius.
Companys, no és això companys, no és això.