Bona tarda Meritxell,

Des de que m'interesso i participo com a fill, alumne o pare del sistema o comunitat educativa, he sentit a dir que l'escola, o bé el sistema educatiu, o be els models educatius, cíclica i repetitivament son criticats i posats en qüestió.

Jo, que es podria dir que formo part d'allò que s'anomena percentatge de fracàs escolar, tinc cada cop mes clar que qualsevol postura o interès que no reconegui, que l'estat actual del sistema educatiu, sigui bo o dolent, no sap respondre a les demandes i aspiracions d'un alt percentatge de la nostra societat, (la nostra comunitat educativa - entesa en la seva definició mes amplia) pateix tensions i les repercussions de la utilització política i la falta de transparència i informació contrastada i de base científica.

Crec que parlar de que l'escola esta en crisis, es una manera d'excusar, que el que realment esta en crisi, es la idea del que ha de suposar i que ha de procurar el sistema educatiu públic (o el que es el mateix, tot allò que finançat directe o indirectament de fons públics) en el procés d'aprenentatge dels nostres fills i filles.

Realment si, crec que l'escola, tenint en compte el que he apuntat, esta, tant com ha estat i estarà en crisi, si no som capaços de comprometre'ns a establir una política educativa d'ampli consens i que siguem capaços de blindar de las pressions i interferències polítiques.

Lluís Pallejà

Bona tarda, Lluís!

L’escola continua tenint un paper fonamental en la nostra societat, per tant, no diria que està en crisi. Però sí que es troba immersa en una onada de canvis socials, econòmics, culturals,... a la que no és aliena. I com a institució que ha de garantir la capacitació dels nostres fills i el progrés i la cohesió social, ha de donar resposta a aquests canvis i als reptes de futur que plantegen.

Catalunya té una tradició pedagògica molt arrelada que ha generat diversitat de centres i models. Per tant, l’escola catalana no és el model uniforme d’altres països. Model divers que consolida la Llei d’Educació catalana. Tanmateix, és cert que hem de potenciar canvis importants com el que estem introduïnt respecte l’aprenentatge competencial. És un canvi de paradigma on els coneixements no són l’únic important sinó: què aprenc, per què, com ho aprenc i com usar-ho en contextos diferents.

Meritxell Ruiz

Bon dia Meritxell,

Es cert, el que jo anomeno crisi, tot estirant la pregunta que ens han plantejat, tu ho anomenes onada de canvis. I ho repeteixo es cert, com també ho es que les onades de canvis no s’originen perquè si, i que el motiu per trobar-nos en aquests moments qüestionant públicament, altre vegada!, el model de escola catalana, no es altre que la voluntat d’una part de la societat de solucionar les desigualtats i millorar allò que anomenem la educació dels nostres fills.

L’Educació dels nostres fills i filles, que ara esta en mans de molts models diferents, i que dona resultats i tipus de convivències molt diferents i dispars, es molt evident que no esta enfoca’t cap un model de escola equitativa. Equitativa no tant sols en la recerca del tant reclamat èxit educatiu, també en el àmbit de inclusió social, en el d’ajudar a vèncer les dificultats que puguin tenir els alumnes provocades de la situació econòmica de les famílies i entorn, del respecte per la interculturalitat de la nostra societat, i de saber incloure-la com el valor que es en aquest procés d’aprenentatge que ha d’incloure, que comparteixo que s’ha d’allunyar dels models basats en l’acumulació de coneixements.

Ara be, no em podràs negar que tant la LOMQE com la LEC estant clarament enfocades a la millora dels indicadors i nivells estadístics de la educació, mes que a reconèixer i pal·liar o doni solució a la multitud de canvis que la crisis a provocat als nostres centres.

Reconèixer la diversitat, no des de la possibilitat de coexistència ni la autorització, si no impulsant-la des de la responsabilitat del disseny de polítiques publiques d’educació, i de donar transparència total a l’estat actual, i afrontar de cara que ni tots som iguals, ni es pretén igualar-nos. I que la societat esta immersa en un garbuix de creences i idees errònies pel que fa a centres i resultats educatius vinculats, crec que es l’únic punt de partida que ens pot assegurar que tant les persones com els centres i les institucions, de veritat i amb plena voluntat ens enfoquem a fer que millori la educació dels nostres futurs ciutadans.

Lluís Pallejà