Bona tarda Meritxell,

Des de que m'interesso i participo com a fill, alumne o pare del sistema o comunitat educativa, he sentit a dir que l'escola, o bé el sistema educatiu, o be els models educatius, cíclica i repetitivament son criticats i posats en qüestió.

Jo, que es podria dir que formo part d'allò que s'anomena percentatge de fracàs escolar, tinc cada cop mes clar que qualsevol postura o interès que no reconegui, que l'estat actual del sistema educatiu, sigui bo o dolent, no sap respondre a les demandes i aspiracions d'un alt percentatge de la nostra societat, (la nostra comunitat educativa - entesa en la seva definició mes amplia) pateix tensions i les repercussions de la utilització política i la falta de transparència i informació contrastada i de base científica.

Crec que parlar de que l'escola esta en crisis, es una manera d'excusar, que el que realment esta en crisi, es la idea del que ha de suposar i que ha de procurar el sistema educatiu públic (o el que es el mateix, tot allò que finançat directe o indirectament de fons públics) en el procés d'aprenentatge dels nostres fills i filles.

Realment si, crec que l'escola, tenint en compte el que he apuntat, esta, tant com ha estat i estarà en crisi, si no som capaços de comprometre'ns a establir una política educativa d'ampli consens i que siguem capaços de blindar de las pressions i interferències polítiques.

Lluís Pallejà


Bona tarda, Lluís!

L’escola continua tenint un paper fonamental en la nostra societat, per tant, no diria que està en crisi. Però sí que es troba immersa en una onada de canvis socials, econòmics, culturals,... a la que no és aliena. I com a institució que ha de garantir la capacitació dels nostres fills i el progrés i la cohesió social, ha de donar resposta a aquests canvis i als reptes de futur que plantegen.

Catalunya té una tradició pedagògica molt arrelada que ha generat diversitat de centres i models. Per tant, l’escola catalana no és el model uniforme d’altres països. Model divers que consolida la Llei d’Educació catalana. Tanmateix, és cert que hem de potenciar canvis importants com el que estem introduïnt respecte l’aprenentatge competencial. És un canvi de paradigma on els coneixements no són l’únic important sinó: què aprenc, per què, com ho aprenc i com usar-ho en contextos diferents.

Meritxell Ruiz


Bon dia Meritxell,

Es cert, el que jo anomeno crisi, tot estirant la pregunta que ens han plantejat, tu ho anomenes onada de canvis. I ho repeteixo es cert, com també ho es que les onades de canvis no s’originen perquè si, i que el motiu per trobar-nos en aquests moments qüestionant públicament, altre vegada!, el model de escola catalana, no es altre que la voluntat d’una part de la societat de solucionar les desigualtats i millorar allò que anomenem la educació dels nostres fills.

L’Educació dels nostres fills i filles, que ara esta en mans de molts models diferents, i que dona resultats i tipus de convivències molt diferents i dispars, es molt evident que no esta enfoca’t cap un model de escola equitativa. Equitativa no tant sols en la recerca del tant reclamat èxit educatiu, també en el àmbit de inclusió social, en el d’ajudar a vèncer les dificultats que puguin tenir els alumnes provocades de la situació econòmica de les famílies i entorn, del respecte per la interculturalitat de la nostra societat, i de saber incloure-la com el valor que es en aquest procés d’aprenentatge que ha d’incloure, que comparteixo que s’ha d’allunyar dels models basats en l’acumulació de coneixements.

Ara be, no em podràs negar que tant la LOMQE com la LEC estant clarament enfocades a la millora dels indicadors i nivells estadístics de la educació, mes que a reconèixer i pal·liar o doni solució a la multitud de canvis que la crisis a provocat als nostres centres.

Reconèixer la diversitat, no des de la possibilitat de coexistència ni la autorització, si no impulsant-la des de la responsabilitat del disseny de polítiques publiques d’educació, i de donar transparència total a l’estat actual, i afrontar de cara que ni tots som iguals, ni es pretén igualar-nos. I que la societat esta immersa en un garbuix de creences i idees errònies pel que fa a centres i resultats educatius vinculats, crec que es l’únic punt de partida que ens pot assegurar que tant les persones com els centres i les institucions, de veritat i amb plena voluntat ens enfoquem a fer que millori la educació dels nostres futurs ciutadans.

Lluís Pallejà


Bona tarda Lluís

Crec que val la pena aprofundir en la LOMCE i la LEC per veure les grans diferències: mentre la LEC aposta per un sistema inclusiu, d’atenció a la diversitat i personalització de l’aprenentatge (articles 2,21,57,59,...) la LOMCE busca millorar els resultats de les proves internacionals a base d’expulsar del sistema els alumnes que tenen dificultats.. Si treus els que tenen problemes, els resultats milloren automàticament. Milloren els resultats, però no el sistema educatiu ni els alumnes.

A Catalunya fa 4 anys que treballem amb un pla per l’èxit educatiu que comença a donar bons resultats, per exemple en taxa de graduats d'ESO (del 81,8% el curs 09-10 al 87% el 13-14). Els docents estan fent una gran tasca per adaptar-se a les noves demandes i necessitats dels alumnes. S’han posat en marxa programes específics de suport especialitzat. I l’aposta del Govern ha estat ajudar els centres amb més necessitats a través de mesures específiques (més hores lectives, més professorat, formació, auditories pedagògiques...) El que hem de tenir en compte és que l’educació es cou a foc lent, que els canvis i millores no són automàtiques i el que es busca són innovacions que portin bons resultats pels alumnes i no que es quedin en meres ocurrències.

Pel que fa a l’equitat, el darrer informe de Save the Children situa Catalunya com a segona comunitat amb nivell més alt d’equitat del sistema educatiu.Tot i que encara queda feina per fer i millorar.

Meritxell Ruiz


Bona nit Meritxell,

La millora de l'èxit educatiu és molt important per a les famílies. No és en absolut resultat només de la política educativa del departament, és fruit del treball i la preocupació de tota la societat. Des de la FaPaC l'estem impulsant des de la @xarxaclau i ara amb un Erasmus+

L'informe Save the Children no és una comparativa entre comunitats; És més que res un toc d'alerta sobre com la desinversió en educació afecta la igualtat d'oportunitats. Això afecta i molt a Catalunya. Que hi hagi qui esta pitjor no ha de ser cap consol.

Aquestes desigualtats i falta de equitat tot i les millores ens porten un abandonament prematur dels estudis per sobre del 20%. Molt lluny encara dels objectius europeus 2020.

La segregació escolar s'ha consolidat, és una pràctica que més enllà de generar ineficàcia en el sistema pot provocar una fractura social entre persones segons sigui el seu origen. I mesures com els informes mèdics a P3, la inclusió de la religió catòlica al currículum avaluable, i impedir als alumnes que no escullin religió avancin o reforcin temari, no farà mes que enquistar aquesta segregació.

L'Informe de X. Bonal de la Fundació Bofill sobre l'increment de les desigualtats a l'escola catalana. D'aquest mateix 2015. deixa pales que augmenten de manera important.
http://www.fbofill.cat/?codmenu=01¬=1144

Lluís Pallejà