O com la pandèmia a accelerat el canvi de VUCA a BANI, i què aprofitar-ne des de les organitzacions.

Just abans que els efectes de la pandèmia acceleressin, o d’altres s’aturessin, algunes tendències o experiències inicials, ja entreveiem que una via d’evolució, si més no d’innovació, havia de ser la millora de la capacitat de moure’ns, actuar, de la incertesa al caos, o des de la incertesa a assumir el caos com a normalitat.
En un món on la constant "canvi" és el més habitual, assumir que tot canvi, com a tal té una part d'agressió i de generació d'incertesa o caos, ens hauria d’ajudar a descriure i assumir per poder entendre, actuar i prendre millors decisions l'estat actual del món i com aquest afecte les persones, les organitzacions i les coses, en resum, com ho afecta tot.

VUCA i/o BANI

VUCA terme que va ser generat per intentar explicar les característiques d’un temps, d’unes situacions, on predominen les turbulències, des de l'àmbit militar en un món de postguerra freda i que a estat útil fins i tot per definir la situació inicial en la qual va arribar la pandèmia del coronavirus l'any 2019.
I BANI, una evolució del concepte VUCA amb l’efecte de la pandèmia i que va requerir una descripció nova o que incorpores encara més conceptes caòtics per accentuar una situació que a priori sembla encara mes VUCA que el VUCA fins aleshores.

Què és un Món VUCA?

L’adjectiu d’un món VUCA és l’intent de crear un concepte posteriorment a la Guerra Freda per explicar les noves dinàmiques mundials emergents per l'exèrcit nord-americà, i que pretenia descriure les transformacions socials que s'havien produït o s’anirien produint a fi de donar indicacions de com haurien d'actuar els militars davant dels possibles futurs conflictes.
La creixent inestabilitat mundial, la velocitat a què se succeeixen els canvis, tant tecnològics com socials en certs entorns, i com aquests afecten i modifiquen les característiques dels escenaris determinats, i l'encertada percepció del fet que el món era cada cop més volàtil, incert, complex i ambigu, va donar com a resultat el terme provinent de l’acrònim en angles VUCA.
V – Volatile
U – Uncertainly
C – Complexity
A – Ambiguity
La utilització del terme més enllà de l'àmbit militar es pot datar l’any 2000, en l’entorn empresarial, precisament quan varen confluir canvis tecnològics significatius, i el primer fet global a escala mundial amb resultats imprevisibles, és a dir, el bum i difusió d'internet com a eina o mitja global i massiu, i l'anomenat efecte 2000, que va suposar un repte a escala mundial, de previsió i preparació per a unes conseqüències suposadament poc controlables donada la magnitud i la complexitat de fets que s’entrellaçaven.

Les característiques d’un entorn o escenari VUCA

  • V = Volatilitat: per referir-se a la velocitat a què es donen, se succeeixen els canvis. Com més volàtil és el món, més ràpid canvien les coses, i podem atribuir-hi també les fluctuacions i els canvis o oscil·lacions entre l’oferta i la demanda.
  • U = Incertesa: incertesa associada a la dificultat o la incapacitat de comprensió de les persones, a com la falta de costum a assumir els canvis com una constant i la normalització de què podríem preveure més del que podem fer-ho actualment. Entorns altament incerts no permeten fer prediccions. Com més incert és quelcom, més difícil es fa predir-ne el futur. Com més incert més línies de predicció s’obren.
  • C = Complexitat: a major nombre de factors observats o que influeixen major és la complexitat que hem d’observar per prendre decisions més eficients, la seva varietat i les relacions entre ells, solen ser exponencials i com més n’incorporem o observem, més creix la seva varietat, més interconnectats estaran, i més complex és se’ns dibuixarà l'entorn. Això sumat a la Incertesa actua com un factor exponencial que multiplica i diversifica les possibles prediccions.
  • A = Ambigüitat: aquest factor esta relacionat amb la manca de concreció o claredat a l’hora d’interpretar un fet, una reacció o el resultat d’algun fet, acció o cosa. No es tracta tant de què es faci l’analitzi d’una gran quantitat de dades, que també, pot ser el fet o l’origen; sinó que es tracta més de fer anàlisis profunds i avançats dels indicadors i mesures més adequats/des. La situació és més o menys ambigua, en funció de la quantitat de dades o resultats incomplets, contradictoris o massa imprecisos que ens portaran a treure conclusions menys encertades, menys clares i que ampliaran encara més juntament amb les línies de predicció obertes amb la incertesa, les afegides per la complexitat i les resultants de la multiplicació que obri l'ambigüitat.

Què aporta i en què es diferencia el BANI?


Tot allò que té nom és més fàcil de gestionar i d’identificar.
El concepte VUCA es va pensar i es va utilitzar durant molt de temps per ajudar a manera de definició d’un determinat entorn per a les organitzacions, per facilitar el desenvolupament en l’escenari de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat; Principalment per definir i crear significat singular davant les incerteses d’un món, en canvi constant, cada cop més interrelacionat, globalitzat, interconnectat i digital.
Amb l’aparició de la pandèmia de la covid-19 es genera un nou escenari, a priori, des del seu inici ja deixava entreveure que fins i tot VUCA semblava una descripció insuficient. És per això que l'antropòleg, escriptor i futurista nord-americà Jamais Cascio, crea un terme que pretén considerar i incloure els canvis provocats per la pandèmia sobre el VUCA és així que va sorgir el nou acrònim: BANI.
B – Brittle
A – Anxious
N – No lineal
I – Incompressible

Les característiques d’un entorn o escenari BANI

  • B = Fràgil/Fragmentable/Trencadís: susceptibles a la catàstrofe en qualsevol moment i catastròfic per tot allò que no té unes bases prou solides i consolidades, allò que es pot desmuntar d'un dia per l'altre.
  • A = Ansiós – l’ansietat és un dels símptomes més presents avui en dia, no només en la vida personal de les persones, sinó també en el professional o laboral. Vivim al límit, cosa que crea una sensació d'urgència, que impulsa la resposta ansiosa, i afecta la presa de decisions.
  • N = No-lineal – L’entorn actual, en el que vivim, és un món on els esdeveniments tan aviat semblen desconnectats i desproporcionats, com conseqüents i causals entre si. Sense una estructura solida i ben definida, estandarditzada i inamovible no és possible fer organitzacions estructurades i menys gestionar-les com a tals. La planificació detallada i a llarg termini potser ja no tindrà sentit.
  • I = Incomprensible: en el plantejament de reptes i preguntes podem trobar respostes sense la plena o completa comprensió, que generen incomprensió, respostes que no tenen sentit. Per tant, hem d’assumir i incorporar la sustentació de la no concreció i l’acceptació que no podem tenir el control sobre tot.
En aquest context on la fragilitat ho amenaça tot, requereix adaptar-se i fer créixer, evolucionar, enfortir els equips, els col·lectius. Promoure la cultura de col·laboració, i adoptar estructures ben distribuïdes i amb prou autonomia, invertir en formació i eines que poden ajudar a aconseguir una organització més resilient.
La implementació d'una nova cultura de col·laboració requereix un augment i millora de la comunicació i la transparència entre persones, equips, processos, departaments, sucursals, socis, etc.
Per contrarestar l'ansietat i la velocitat imposada a l’entorn on actuem, cal més empatia. La capacitació i formació de les persones, els equips, en soft-skills (competències suaus), que es demostren cada vegada més i més essencial ajuda a rebaixar l’ansietat, l’estrès i la bona gestió de la urgència amb la que percebem els requisits, respostes o requeriments.
En un món no lineal, on el que avui es A, demà pot ser B i posteriorment tant A com C indistintament, on aquests canvis no fan més que fragmentar o trencar les diferents possibles previsions, els plans rígids no són res més que una càrrega per als projectes, les organitzacions i els negocis. Les empreses que no innoven constantment, i no tenen els equips entrenats a fer sempre el mateix de diferent manera i tan sols confien en mètodes "provats", en protocols tancats per fer les coses es trobaran per darrere de la seva competència i no seran capaces d’adaptar-se prou ràpidament als canvis del seu entorn.
En darrer lloc, el que pretén definir BANI, amb la I de la Incomprensió, és la incapacitat de comprendre la ingent i creixent quantitat de dades i detalls que qualsevol fet, acció o procés pot arribar a acumular o aportar avui en dia, la societat basada en l'economia del coneixement ho és de base en l'economia de les dades, i la cursa per aprofitar-ne el valor no deixa de ser en si mateixa una mesura o recerca constant i creixent per acumular-ne, recollir-ne més i més que tan sols té sentit i es pot abordar mitjançant l'ús de tecnologies com la Intel·ligència Artificial, el Big Data i la Ciència de Dades.


Com es poden preparar les organitzacions per a un món BANI?


Per tot això, pels dos conceptes VUCA i BANI, que pretenen explicar simplificadament quines són les característiques que defineixen globalment els entorns on hem de conviure avui en dia, i posant el focus en què l’aparició d'un món BANI no fa desaparèixer el VUCA, que hem de comptar a l’hora de pre-configurar les estratègies i les propostes de futur, que la volatilitat continua, que les incerteses són i seran una constant a causa de la gran interrelació generada amb la globalització, dos fets que mantindran la creixent complexitat de qualsevol fet o dada que vulguem recollir o emprar. Mentre socialment i individualment assumim que res és el que sembla o pot semblar i que això precisament suposa assumir una ambigüitat constant, i que la fragilitat o fragmentació que aquests fets imposen fan que s’hagi trencat aquella linealitat temporal i de conseqüències a la que estàvem acostumats, o havíem pogut determinar anteriorment, la no-linealitat sembla que serà també una característica d’un futur que tot i ser cada cop més incomprensible fa i farà.
Essencial tenir aquests factors en compte de cara a no fer o dissenyar propòsits i prediccions que no facin més que accentuar-ne aquestes mateixes característiques.
Amb una nova manera de mirar i amb una nova comprensió dels principals reptes globals, prenent consciència del poc que podem establir com inamovible hauríem de poder preparar-nos i predisposar les organitzacions a encarar millor i afrontar els grans reptes que tenim al davant.