1- Volem una escola model del segle XIX? O la volem per al segle XXII?
2- Estem preparant alumnes per conviure amb comunitats, adults i estaments provinents del segle XX o els preparem per conviure amb els futurs alumnes del segle XXII?
3- Continuem pesant que la estandardització i el fer-nos a tots igual es el millor? O bé ens adaptem als nous temps i reconeixem que allò que millor es pot procurar per als alumnes es la capacitat d’adaptar-se, de diferenciar-se i de dotar-los de capacitats reals de auto-aprenentatge, que se'ls requeriran al llarg de la vida?
4- Els projectes o les voluntats de canvi de innovació, van massa lligats a equips docents, a períodes electorals, a impuls de juntes d’AMPA que tenen una durada curta, i sobretot masses cops a pressupostos, dotacions de personal o disponibilitat de recursos que quasi bé mai estan projectats més enllà de un parell de curos, com es pot plantejar cap innovació o reforma de un sistema sense la seguretat que la disponibilitat i disposició dels recursos i dels gestors sigui assegurada, com a mínim, fins el primer cicle de avaluació dels canvis o millores que es pretén impulsar?
5- Estem observant com, per diversos motius o orígens , com el concepte de competència entre alumnes, entre centres, s’està estenent:
Proves de nivell,
Competència per la matricula entre centres,
Dinàmiques de demanda/rebuig entre centres,
Per a que estem generant aquesta competència? Que aporta de positiu o que soluciona? Quin sentit te?
6- A mode de metàfora, tots veiem com molt probablement, els carrers del futur, amb cotxes autònoms, o amb els que ja circulen avui, tindran mecanismes que deslliuraran al conductor de molts dels aprenentatges al que l’obliguem avui en dia al treure's el carnet de conduir, i tot i això ningú posa el focus en aquest fet a l’hora de repensar el mecanisme d’obtenció de un titul que et permet ser conductor. Estem fent el mateix a les Escoles? I encara més preocupant, fem el mateix als Instituts? I a la Universitat?
7- Si pensem de que l’Escola, prepara, alumnes per al Institut, l’Institut per al Batxillerat, i el Batxillerat per la Universitat, probablement estiguem sent mes una Auto-escola que no alguna altre cosa. Pel contrari si pensem que l’escola ha de preparar als nens per ser adolescent, i als adolescent per ser joves, i als joves per ser adults, i procurem fer-ho amb absoluta responsabilitat, tant del propi alumne com del entorn i amb reconeixement al marc i a les situacions que afecten a cada persona, pot ser que reconeixem que preparar-nos per el canvi i predisposar-nos a que tot canvia es un dels aprenentatges que mes benefici pot aportar al alumne.
8- Podem assegurar que el nostre sistema public d’educació, preuat, premiat i que ens enorgulleix davant d’altres països, educa sense deixar ningú enrere?
9- Totes les persones tenim dret a l’educació, es més podem presumir de tenir un estat de benestar que ens ha permès establir una terminis de escolarització obligatòria, però ara ja sabem que la desigualtat econòmica i social condiciona l’èxit educatiu dels infants i joves. Per tant el podem continuar considerant public, sabent-lo no universal i no igual per a tots?
10- Procedir d’entorns empobrits suposa accedir més tard a l’oferta educativa, i la no obligatorietat desescolarització de 0-6 no ajuda a solucionar aquesta característica del nostre sistema educatiu, això aboca a molts alumnes a tenir pitjors resultats i posteriorment si no es detecte i soluciona a abandonar abans el sistema. Per que dons no ampliem la obligatorietat d’escolarització a partir dels 3 anys?
11- El percentatge de joves catalans que deixen prematurament els estudis és dels més alts d’Europa. No corregir les desigualtats que això suposa es una vulneració de drets i suposa posar en risc, o tensiónar la cohesió social. Per redreçar-ho cal garantir una educació equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats, apostant per l’educació 0-3 anys i dotant-nos d’una escola pública diversa, no segregada, inclusiva i gratuïta. Estem disposats a apostar per reconèixer la necessitat d’inversió en Educació? Volem realment complir amb el compromís d’assolir una inversió del 2% del IPC?
12- Si entenem el procés educatiu, com un procés d’aprenentatge al que hem d’acompanyar nens, joves, i adults cal millorar les polítiques d’acompanyament i orientació, als alumnes i les seves famílies, als joves i adults i els seus requisits o necessitats de reciclar-se, continuar aprenent i, sobretot, garantir als més vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola, dels instituts i a la universitat. En serem capaços? Ho volem? Reconeixem la necessitat que tenim com a societat de reformar el nostre sistema educatiu?