Vivim un temps i unes realitats basades, cada cop més, en les limitacions d'acció i pensament entre els marges de la norma i la llei. I cada cop menys entre els marges d'allò que ens sembla lògic, o allò que la propia realitat ens fa entendre com a raonable, i caldria establit a quin d'aquests conceptes atribuïm més o menys valor, per poder prioritzar quin d'ells pot i ha de canviar, modificar o generar-ne a d'altres.

És important començar mencionant que aquests conceptes estan estretament relacionats i tots poden influir l'un a l'altre.

El raonament lògic és essencial per a la presa de decisions i la solució de problemes, i pot ajudar a establir noves raons o a refutar raonaments previs.

D'altra banda, la raó també pot influir en la lògica, ja que pot ajudar a identificar i corregir errors en el raonament lògic.

La norma és un conjunt de regles i principis que es consideren acceptables en una societat determinada, i s'utilitzen per guiar la conducta i les decisions de les persones.

Norma i Llei són termes amb significats força diferents, sobretot atenent al seu origen i determinació del valor que els atribuïm.

La norma pot ser formal o informal, i pot ser que estigui escrita o no, i pot variar ampliament segons el context cultural, social o polític. Una norma és un conjunt de regles i principis que es consideren acceptables en una societat determinada, i que pot fins i tot ser lògic que canviï si es canvia la societat determinada en que ha d'actuar.

Les normes poden ser creades i aplicades per diferents grups de persones, com el govern, les empreses o les comunitats.

La llei, per altre banda és un conjunt de normes que han estat creades i aprovades per una autoritat governamental i són obligatòries per a tots els ciutadans determinats per la societat que conformen. La llei sempre ha de tenir un caràcter formal i escrit, i està sotmesa a processos de revisió i aplicació per part de la justícia.

En cap moment més enllà del context únic i específic que origina l'aparició d'una llei, que hauria de respectar o pel contrari modificar la norma que dóna sentit a la seva pròpia aparició, la llei hauria d'entrar en contradicció amb la lògica raonada del seu sentit i molt menys contradir els valors de les raons que poden haver originat l'aparició de la norma, hàbits o costums que la propia llei pretén determinar.

La norma actua conjuntament amb la lògica i la raó establint un marc de referència per al pensament i el comportament.

La lògica i la raó són eines importants per avaluar la validesa de les normes i determinar si s'ajusten a principis racionals i lògics.

La lògica ajuda a avaluar la coherència i la consistència de les normes, assegurant que es basen en premises valides i no conte contradiccions.

D'altra banda, la raó s'utilitza per avaluar la justícia i l'equitat de les normes, assegurant que siguin raonables i no s'oposin als drets i les necessitats de les persones.

Així, les normes són conjunts de regles i principis acceptables en una societat determinada, mentre que les lleis són normes creades i aprovades per una autoritat governamental i són obligatòries per a tots els ciutadans.

La lògica i la raó són conceptes estretament relacionats, però que es diferencien fàcilment. La lògica es refereix a l'estudi de les regles i principis que regen el raonament vàlid, mentre que la raó es refereix a la capacitat d'entendre i raonar sobre la informació. És important tenir una base lògica per la raó, ja que el raonament lògic és essencial per assegurar que les nostres conclusions i decisions es basen en premis vàlides i raonaments sòlids. Sense una base lògica, les nostres raons poden ser defectuoses o enganyoses.

Al llarg de la història, molts filòsofs i investigadors han contribuït significativament a l'estudi de la lògica i la raó. Alguns dels màxims exponents en l'estudi de la lògica inclouen a Aristòtil, George Boole i Gottlob Frege, mentre que alguns dels màxims exponents en l'estudi de la raó inclouen a René Descartes, Immanuel Kant i John Locke.

En resum, la lògica i la raó són conceptes interdependents i tots dos són necessaris per arribar a conclusions i prendre decisions racionals, a l'hora de establir o acceptar normes.

La norma, la lògica i la raó treballen junts per garantir que les decisions i el comportament es basin en principis sòlids i justos.

Les normes són conjunts de regles i principis acceptables en una societat determinada, mentre que les lleis són normes creades i aprovades per una autoritat governamental i són obligatòries per a tots els ciutadans.

La norma no hauria de ser el marc fix i inamovible de referència per al pensament i el comportament, donat que de ser-ho, impedeix que la lògica i la raó s'utilitzin per avaluar la seva validesa i assegurar que s'ajustin a principis racionals i lògics.

I al final, en mans de la justícia, i amb el valor més baix d'entre tots, ha de quedar la llei, donat que es l'única de tots quatre conceptes que per naturalesa tant sols queda limitada a respectar o no la norma preexistent, tingui o no un raonament lògic i observi o no la raó.

Per tant ha de ser la llei l'últim concepte a considerar o observar? Es per tant la que té menys valor?