Escrit, resum, de Xavier Fähndrich del darrer #trinxat amb el Xavier Martínez Celorrio parlant d'ascenció social i educació.

Link al post original:http://www.trinxat.cat/la-dona-es-la-palanca-d-igualacio-social-xavier-martinez-celorrio/

El sociòlegMax Weberdeia que “en política allò que no és possible és fals". I en aquesta línia de pensament, la sociologia seria l’eina imprescindible per fer molt més vertaderes les propostes fetes des de la política a través de l’explicació la realitat social d’un país i de la seva transformació. El fet és que la participació d’enXavier Martínez-Celorrioal #trinxat va convèncer la immensa majoria dels assistents que la sociologia tenia una explicació per a tot, almenys per tots els fenòmens socials. La qual cosa va ser tot un homenatge encobert aAuguste Comte, pare de la sociologia, que considerava aquesta no una branca del coneixement, sinó el tronc de l’arbre de la ciència.

A aquest #trinxat, tot i tenir baixes de nivell, van assistir una bona part dels #trinxat-residentsAgustí Lópezd’inspira project,Bernadette Farriolde fesomia,Ernest Benachde {tastic},Hildebrand Salvatde CERES,Lluis Pallejade Concentrados Pallejà,Xavier Fähndrichde l’Ajuntament de Valls,Xavier Menduiñad’ahoramoda,Xavier Planad’ICAM,Ana Tarragonade el nan casteller iMarc Arzade l’Ajuntament de Reus;i moltes cares noves com a #trinxat-residentsPepe Jofréde Laboratori Serra Pàmies,Santi Mosquerade Grupo SIFU,Montse Torrentsde FURV,Pineda Vaquerde Institut Ramon Muntaner,Joan Castillod’e-urek,Raquel Priusde l’Ajuntament de Reus, Helena Vidal optometrista comportamental, Mercè Altes mestra,Alfred PitarchdeLa dona és la palanca d'igualació socialEl portal de Catalunya i Joan Moncusí de Catalunya Caixa.

Una enquesta, estructura d’Estat

La idea (política) o mite de “Catalunya com a terra de d’oportunitats" pren forma amb xifres i conclusions en forma d’enquesta oPanel de Desigualtats Socials a Catalunya - PaDde laFundació Jaume Bofill. Una “estructura d’Estat" essencial, segons el Xavier, ja que ens permet conèixer el funcionament d’una societat -en clau “mobilitat social" i els mecanismes que hi influeixen- i permet fonamentar amb fets comprovats el que es pregona des de la política (“pujoliana", diria l’esquerra catalana).Si tots els Estats moderns tenen una enquesta com laPaDdes de fa 30 anys, serà perquè és útil… I per tant, el que no s’entén és l’actual manca de finançament per a aquest projecte -únic a Espanya i al Sud d’Europa- que ha funcionat molt bé de 2.002 a 2.012, amb un panel de més de 2.000 famílies, una bases de dades impressionats, etc.

L’ascensor social funciona

L’EnquestaPaDés untermòmetre de la justícia socialo, dit d’una altra manera, de com de permeable és una societat perquè les persones puguin progressar socialment.A Catalunya, l’ascensor social funciona. Almenys fins ara, ja que la crisi ha posat en perill tot allò assolit fins ara. Fins al 2.012, es pot afirmar que el 46% dels enquestats han conegut un ascens social intergeneracional (pares a fills). El 65 % dels fills de classes obreres l’han conegut i, del 25 % de llars benestants, el 56 % també.

La dona, la palanca de la igualació social

En aquesta tendència,el paper de la dona és primordial. El seu accés a l’espai públic és la palanca que ha permès la igualació social a Catalunya. A aquesta igualació també hi contribueix que Catalunya presenti una considerable “porositat social", entesa com quel’origen social de l’individu no condiciona la mobilitat social en cada classe. Catalunya presenta una mobilitat molt més alta que la que de països com França, Alemanya o Regne Unit. I molt més que la resta de CCAA espanyoles.

Els joves, no “pugen"

La nota discordant la donen les dades de l’Enquesta de Joventut 2.012 de la Generalitat de Catalunya on es detecta quel’ascens social està estancat en el grup d’edat de 28 a 34 anys. En gran mesura causat per l’atur de llarga durada, una situació excepcional i difícilment absorbible.

L’escola catalana i la immersió, factor determinant

A Catalunya,l’educació ha estat la gran vertebradora d’aquest model de país més oberta l’ascens social. I és en aquest terreny que es juga el futur de la societat i del país. Gràcies a la immersió lingüística, a l’educació expansiva i a universitat pública, Catalunya és un 33 % menys classista (o socialment més porosa) però això també està en perill.

Un futur incert

El model escolar actual i el proposat per la Llei Wert no respon a les necessitats actuals. Per exemple, en un moment en que l’autoocupació és la clau per genera nous llocs de treball tenim un sistema educatiu que no fomenta ni l’emprenedoria ni la creativitat. Al contrari, tornem a un currículum ultraconservador, corporativista, memorístic, “japonitzador" (orientat a aconseguir bons resultats en les proves PISA), sense criteris d’excel·lència, molt poc facilitador per a l’ascens socials i orientat a disfressar el fracàs escolar amb la limitació de l’èxit escolar.

/link/la-dona-es-la-palanca-digualacio-social