Avui no parlo d'#educació, però també.
Fa molt de temps que visc, en contacte amb moltes persones de fora, si! Són de fora: i això no vol dir ni que els consideri diferents, ni que siguin millors o pitjors com persones; els anomeno de fora, amb tota la tranquil·litat i plenament conscient com els puc anomenar també: negres, senegalesos, moros, magrebins, romanesos, pakis o paquistanès, indis o americans ;-) , xinu o xinesos, japo o japonesos, sudacas, immigrants, estrangers, nouvinguts o fills de, segones o terceres generacions, i una llarga llista de substantius, noms, adjectius i determinants que en el conjunt quasi mai fan la cosa. A qui no agradi, que ho digui, jo igual que molts els podem anomenar de fora, tant com de casa, estrangers com autòctons, negres com de color o verds o arlequinats.
És evident que no són els mots o les paraules les que determinen les opinions dels uns vers els altres, tant i fa que el que designem sigui blanc o negre si el que realment ens molesta o no acceptem és el gris.
En general i sempre que en parlo, estic molt tranquil de com ho faig i com deixo que els del meu entorn me'n sentin parlar i opinar, donà l'opinió i intentar generar la pròpia als altres.
Des de fa anys, ha estat una constant, que d'alguna manera o altre, la meva vida i el meu entorn social es veu vinculat al fenomen de la interrelació i l'assimilació de diferents cultures i persones de diferents orígens.
Tant en l'àmbit personal, com professional, com el social. He conviscut dia a dia amb persones nascudes en diferents països, m'hi he relacionat més o menys en funció d'allò que ens ha dut a conèixer (no és igual llogar un pis a un estranger que conviure-hi a casa seva per una temporada, o a l'inrevés). En l'àmbit professional no tinc cap limitació ni barrera per comprar o vendre a enlloc, com tampoc no l'he tingut, ni tampoc cap perjudici en contractar persones, ja siguin del Senegal, del Marroc, de Cuba o de Romania, tampoc siguin jueus, àrabs, cristians o hindús i he tingut greus problemes i grans col·laboracions tant amb aquests com amb anglesos, francesos, alemanys, polonesos, suecs, i espanyols entre d'altres.
Socialment he tingut la sort de fer-me l'opinió i la meva personalitat gràcies a haver estat sempre obert i acceptar que és millor ser diferent que no pas uniformes, que la singularitat com a complement sense fer-ne marca o estereotip és molt millor, més enriquidora i aporta al nostre propi molt més que no pas la recerca d'una igualtat, i això acaba revertint sempre en el benefici comú.
Crec fermament que vivim en una societat que es vol superar, que vol millorar, que no es vol reconèixer racista com tampoc es vol reconèixer a si mateixa com classista, estratificada, excessivament capitalista, materialista, poruga, dèbil i fraccionada. Sortosament en cap cas de forma extrema o que sobresurti o aflori en una mesura superiorment visible de la resta de característiques, que també tenim (jo crec), i d'aquestes sí que ens en sentim orgullosos i volem que se'ns reconeguin des d'aquí fins a la Xina popular. Som avançats, integradors, moderns, d'ordre i desordre sempre dins del que permeten les lleis (siguin escrites, morals o pròpies de la cultura). I com que ens creiem millors i tenim facilitat per no veure allò que dels altres hauríem d'aprendre, per tal de millorar nosaltres, en aquells fets o característiques que no volem reconèixer'ns, la majoria sol rebutjar allò que és massa diferent, allò que suposa massa esforç per tal de ser acceptat.
Els lamentables fets que han ocorregut a Salou, la llastimosa mort d'una persona de 50 anys, el fet que fos il·legal o no, el que s'hi feia, la seva estada o el que ha succeït posteriorment fruit d'una pressió establerta, una situació ja existent i prèvia a la mort o la revolta o violència que s'ha originat. No deixen de ser una mostra del que és normal, en aquestes situacions. Salvant distancies i sense voler ser alarmista, i entenent que no és el mateix una comunitat de milers, que de desenes de milers, o de milions, crec que no som gaire diferents dels francesos (recordant els aldarulls de París) o els anglesos (recordant els aldarulls a Londres) i crec que fóra intel·ligent per part de tots reconèixer que aquests fets són a les portes de casa nostra, igual que a les d'Egipte (aldarulls al Caire) o els Estats Units (aldarulls a Ferguson).
Lluny i per milers de causes o motius diferents queden revoltes com la de Tian'anmen les d'Egipte (Revolución egipcia), les de gènere o sexuals i les més desconegudes en general la llista es viva i en constant anàlisis i creixement (principal fet que em fa parlar de normalitat); Lluny de voler acceptar que com persones, com éssers humans, com animals som incapaços d'interrelacionar-nos sense haver de fer que l'espai el temps i la cultura que ens aculli sigui quina sigui ens haguí d'uniformar, crec que és necessària la reflexió per part de tots, que el racisme com a fet és un càncer que no reconeix cèl·lules bones o dolentes, és un mal que patim en una via de doble sentit. A Salou els racistes van ser els violents, els que no van donar espai a la reflexió i el diàleg, a l'acceptació i al dol per uns fets lamentables; I tan lamentable és per mi, personalment que es mori ningú, com que algun jutge ordeni que s'actuï contra un fet que tots sabem que no té per avui cap mena de solució que no afecti la part més dèbil.
No podem acceptar que el "top manta" sigui el modus-vivendi d'una part de la comunitat. No podem tolerar que darrere la necessitat de menjar i viure hi hagi màfies que s'enriqueixin igual a peu de platja com a les botigues d'un zoco comerciant falsificacions. No podem permetre'ns que una part de la nostra societat, la nostra comunitat més propera sigui invisible, per no haver d'enfrontar les incòmodes reflexions que hem de fer en referència a la pobresa i la precarietat laboral. Però tampoc no m'estaré de senyalar amb el dit sigui qui sigui i del color que sigui, aquells que acusant-nos de racistes pretenen fer la seva vida al marge de les responsabilitats que la nostra comunitat s'auto-imposa, aquells que excusant-se en la seva pobresa pretenen rebre suports i ajudes que no siguin per a tots iguals.
És evident que no són els mots o les paraules les que determinen les opinions dels uns vers els altres, tant i fa que el que designem sigui blanc o negre si el que realment ens molesta o no acceptem és el gris.
En general i sempre que en parlo, estic molt tranquil de com ho faig i com deixo que els del meu entorn me'n sentin parlar i opinar, donà l'opinió i intentar generar la pròpia als altres.
Des de fa anys, ha estat una constant, que d'alguna manera o altre, la meva vida i el meu entorn social es veu vinculat al fenomen de la interrelació i l'assimilació de diferents cultures i persones de diferents orígens.
Tant en l'àmbit personal, com professional, com el social. He conviscut dia a dia amb persones nascudes en diferents països, m'hi he relacionat més o menys en funció d'allò que ens ha dut a conèixer (no és igual llogar un pis a un estranger que conviure-hi a casa seva per una temporada, o a l'inrevés). En l'àmbit professional no tinc cap limitació ni barrera per comprar o vendre a enlloc, com tampoc no l'he tingut, ni tampoc cap perjudici en contractar persones, ja siguin del Senegal, del Marroc, de Cuba o de Romania, tampoc siguin jueus, àrabs, cristians o hindús i he tingut greus problemes i grans col·laboracions tant amb aquests com amb anglesos, francesos, alemanys, polonesos, suecs, i espanyols entre d'altres.
Socialment he tingut la sort de fer-me l'opinió i la meva personalitat gràcies a haver estat sempre obert i acceptar que és millor ser diferent que no pas uniformes, que la singularitat com a complement sense fer-ne marca o estereotip és molt millor, més enriquidora i aporta al nostre propi molt més que no pas la recerca d'una igualtat, i això acaba revertint sempre en el benefici comú.
Crec fermament que vivim en una societat que es vol superar, que vol millorar, que no es vol reconèixer racista com tampoc es vol reconèixer a si mateixa com classista, estratificada, excessivament capitalista, materialista, poruga, dèbil i fraccionada. Sortosament en cap cas de forma extrema o que sobresurti o aflori en una mesura superiorment visible de la resta de característiques, que també tenim (jo crec), i d'aquestes sí que ens en sentim orgullosos i volem que se'ns reconeguin des d'aquí fins a la Xina popular. Som avançats, integradors, moderns, d'ordre i desordre sempre dins del que permeten les lleis (siguin escrites, morals o pròpies de la cultura). I com que ens creiem millors i tenim facilitat per no veure allò que dels altres hauríem d'aprendre, per tal de millorar nosaltres, en aquells fets o característiques que no volem reconèixer'ns, la majoria sol rebutjar allò que és massa diferent, allò que suposa massa esforç per tal de ser acceptat.
Els lamentables fets que han ocorregut a Salou, la llastimosa mort d'una persona de 50 anys, el fet que fos il·legal o no, el que s'hi feia, la seva estada o el que ha succeït posteriorment fruit d'una pressió establerta, una situació ja existent i prèvia a la mort o la revolta o violència que s'ha originat. No deixen de ser una mostra del que és normal, en aquestes situacions. Salvant distancies i sense voler ser alarmista, i entenent que no és el mateix una comunitat de milers, que de desenes de milers, o de milions, crec que no som gaire diferents dels francesos (recordant els aldarulls de París) o els anglesos (recordant els aldarulls a Londres) i crec que fóra intel·ligent per part de tots reconèixer que aquests fets són a les portes de casa nostra, igual que a les d'Egipte (aldarulls al Caire) o els Estats Units (aldarulls a Ferguson).
Lluny i per milers de causes o motius diferents queden revoltes com la de Tian'anmen les d'Egipte (Revolución egipcia), les de gènere o sexuals i les més desconegudes en general la llista es viva i en constant anàlisis i creixement (principal fet que em fa parlar de normalitat); Lluny de voler acceptar que com persones, com éssers humans, com animals som incapaços d'interrelacionar-nos sense haver de fer que l'espai el temps i la cultura que ens aculli sigui quina sigui ens haguí d'uniformar, crec que és necessària la reflexió per part de tots, que el racisme com a fet és un càncer que no reconeix cèl·lules bones o dolentes, és un mal que patim en una via de doble sentit. A Salou els racistes van ser els violents, els que no van donar espai a la reflexió i el diàleg, a l'acceptació i al dol per uns fets lamentables; I tan lamentable és per mi, personalment que es mori ningú, com que algun jutge ordeni que s'actuï contra un fet que tots sabem que no té per avui cap mena de solució que no afecti la part més dèbil.
No podem acceptar que el "top manta" sigui el modus-vivendi d'una part de la comunitat. No podem tolerar que darrere la necessitat de menjar i viure hi hagi màfies que s'enriqueixin igual a peu de platja com a les botigues d'un zoco comerciant falsificacions. No podem permetre'ns que una part de la nostra societat, la nostra comunitat més propera sigui invisible, per no haver d'enfrontar les incòmodes reflexions que hem de fer en referència a la pobresa i la precarietat laboral. Però tampoc no m'estaré de senyalar amb el dit sigui qui sigui i del color que sigui, aquells que acusant-nos de racistes pretenen fer la seva vida al marge de les responsabilitats que la nostra comunitat s'auto-imposa, aquells que excusant-se en la seva pobresa pretenen rebre suports i ajudes que no siguin per a tots iguals.
El que passa a Salou probablement té a veure amb:
- la mort d'una persona coneguda dins la comunitat
- la falta de tacte i rapides d'actuació de les autoritats i la policia
- la tensió que es viu en el si d'una comunitat en minoria i que reconeix que no tot allò que fa és legal o és permès
- la falta de feina, i de suports socials als aturats
- el rebuig que la policia genera
- oportunisme i cobdícia per part dels qui s'enriqueixen (que no els que viuen) del "top manta"
- el fet que la violència es consideri un fet recreacional per part d'uns pocs
- l'auge i moda de la cultura de bandes
- la falta de responsabilitat social vers la resta de la comunitat
- la creixent fractura social, eixamplada constantment per l'exclusió social, el racisme, la pobresa
- el sentiment d'estratificació de les comunitats, la pertinença a una "underclass"
- un cert sentiment de dret a la revolta tant dels més joves, com dels que passen més dificultats econòmiques
La falta d'ideologies, valors, o responsabilitat social, poden ser causes del que esta passant però en cap cas han de ser excuses o motius per a justificar aquesta normalitat. Avui en dia com diu la sociòloga Maria Subirana tot se sotmet al pragmatisme, els que han d'analitzar el que succeeix per tal aprendre i mirar d'evitar o pal·liar el patiment i les dificultats, s'ho solen mirar des de la riba del riu, els polítics qui suposadament han de capitanejar la barca, contra vent i tempestes, per portar-la no al seu destí, malauradament tan sols fins allà on els porti el corrent. Avui en dia és evident que la política es manca d'ideologia, i se sotmet als interessos.
Si donem un cop d'ull als llocs i temps en els que la interrelació ha triomfat segurament veurem com coincideixen la confluència d'ideologies, valors i voluntats de tots els membres d'una comunitat, i aquest fet és el que ha de possibilitar l'evolució, el creixement i la millora de si mateixa en la totalitat i als nivells a què cadascú sigui capaç d'aconseguir. Fer-ho ordenadament i dins d'un compendi d'acords (lleis) o a la torera i per ús de la força o l'abús, és el que tots nosaltres hem d'escollir.
La concentració i l'efecte reclam que s'han produït des de l'explosió de creixement de certs nuclis urbans a la segona meitat del segle XX, justifica per si sol la concentració dels disturbis a les zones urbanes. Mentre que una queixa o manifestació poden ser provocades inicialment per un esdeveniment específic, un acte, o un comentari, en el cas de les revoltes urbanes l'anàlisi ha de tractar d'identificar les raons primàries o bàsiques i no és una casualitat que s'hagin identificat una sèrie de condicions que es poden subratllar en la majoria dels disturbis urbans. Aquests fets o condicions estan associades a la degradació dels barris, guetos o no, i més en general inclouen: La discriminació, la pobresa, l'alt índex d'atur, les escoles pobres, la mala salut, la mal-nutrició, la insuficiència d'habitatges i l'actuació (o manca d'actuació) policial i judicial.
comments powered by Disqus